jueves, 14 de junio de 2012

NOTICIA 3


España deberá pedir entre 60.000 y 65.000 millones de euros a sus socios europeos para sanear sus bancos, según un informe preliminar elaborado por las dos auditoras encargadas de inspeccionar sus cuentas: Oliver Wyman y Roland Berger.
"La cifra, puesta ya sobre la mesa del ministro de Economía, Luis de Guindos, son 60.000 millones de euros", según afirma el diario ABC. Esta cantidad podría aumentar hasta los 65.000 millones de euros "según cómo pudiera responder cada entidad en un escenario más o menos adverso", precisa. Según indica el diario en su edición digital, Bankia, cuya nacionalización en mayo precipitó el plan de ayuda europeo a los bancos españoles, recibirá 19.000 millones de euros, el monto histórico que había reclamado al gobierno español para sanear sus cuentas.
Otras dos cajas de ahorros controladas por el Estado, Novagalicia y CatalunyaCaixa, recibirán cada una 10.000 millones de euros, "según fuentes conocedoras de la cifras que han barajado Oliver Wyman y Roland Berger para realizar su informe global", dice. Por último, se destinarán otros 20.000 millones a otras entidades financieras. Según la información, las mayores entidades del país, Santander, BBVA y CaixaBank, así como Bankinter y KutxaBank, no necesitarán ayuda europea. Por su parte, el Banco Popular, cuarta entidad por capitalización, ya ha anunciado que no necesitará ayuda pública.
Las Provincias, 14 de junio de 2012.




NOTICIA 2


Amancio Ortega se convierte en el hombre mas rico de Europa.



El fundador de Inditex, Amancio Ortega, ya es el hombre más rico de Europa. La fuerte subida que registraron ayer las acciones de su empresa, que además de ser la líder mundial del sector textil también se ha convertido en la compañía española que más vale en Bolsa, ha convertido al empresario gallego en 3.800 millones de dólares (3.000 millones de euros) más rico que el martes, con lo que su fortuna total asciende en estos momentos a 39.500 millones de dólares (31.409 millones de euros al cambio actual).
Según la lista que todos los días actualiza la agencia de información económica Bloomberg, el patrimonio de Ortega, que controla un 59% de Inditex, ha superado al que hasta la fecha era el hombre más rico de Europa, el sueco Ingvar Kamprad, dueño de la cadena de muebles Ikea. El tercer lugar de la lista lo ocupa el francés Bernard Arnault, dueño de la firma de artículos de lujo Louis Vuitton Moët Hennessy, al que adjudica 22.700 millones de dólares.
En la clasificación mundial, el índice Bloomberg mantiene al frente de la misma al empresario mexicano Carlos Slim —65.400 millones de dólares—, seguido del estadounidense Bill Gates, cofundador de Microsoft, con 59.700 millones, y de Warren Buffet, al que adjudica 45.000 millones, con Amancio Ortega en el cuarto lugar.
El País, 14 de julio de 2012
Pienso que con la de gente que hay muriendo de hambre en el mundo, etc.. es una vergüenza que esta gente por muy bien que les vaya el negocio cobren esta suma de dinero tan grande, igual que los deportistas.


NOTICIA 1

ESPAÑA DEFIENDE SU IDEA.


La estrella de campeón pesa tanto que hasta un empate con la jerárquica Italia causa cierta pesadumbre en algunos sectores, como si los italianos fueran una selección de descamisados. Tampoco lo es irlanda, el rival de hoy, aunque tenga menos graduación. España nada debe temer. Su idea futbolística la refuerza y ni siquiera algunas de sus lagunas en el estreno, las que han dado paso a un debate futbolero con algunos, eso sí, excesos contra el seleccionador, la ponen bajo sospecha. El estilo no se discute, proclaman estos días sus jugadores, conocedores de que han llegado a la cumbre con un pensamiento propio, con su heterodoxo juego como apoteosis de sus triunfos. Lo sabe Del Bosque, hombre cauto, que bien podría repetir el equipo del bautizo o no hacer más de un cambio. “No es cuestión del sistema, sino de cómo se utiliza el sistema. La táctica ante Italia fue fantástica y la decisión del míster fue la acertada”, apuntó ayer Xabi Alonso en referencia a la falta de un delantero genuino en la alineación titular.
El País, 14 de junio de 2012.


Y esque opino que la afición de la Selección Española está algo dudosa de como saldrán las cosas tars ver ante Italia la falta de gol por una falta de delantero nato. Del Bosque optó por Cesc como falso delantero pero no acaba de encajar y la salida de Fernando Torres desperdiciando hasta tres oportunidades para ganar el partido hacen dudar mas a la afición.



domingo, 3 de junio de 2012


INTERNET I DEMOCRÀCIA.

La prensa escrita representa el pasant, la televisio el present i internet el futur. Internet permet saber tot lo que passà en tots els llocs, independenment de les noticies de la televisió. Abans si un familiar sen anab a treballar per exemple a Italia et posabes trist, ara si sen va no es el mateix. Obviament no t’alegraras, perque de totes formes el tiraras de menys pero tens ahí al nostre amic internet que en les seues tecnologies ens permet mantindre una videoconferencia en directe, o xatejar mitjançant facebook, twitter, etc…
Internet poc a poc va apoderant-se de tot, tota la informacio, tots els fets i totes les reds socials les manté i dia a dia hi ha mes gent que l’utilitza i l’agarra com a mes imprescindible. Sense oblidarnos tampoc del móvil, cal remarcar que España es el segon país del mon que mes linees gasta per persona.



EL CIUTADÀ COSMOPOLITA.

El ciutadà cosmopolita es aquell que el seu país es , tots els paísos del mon. Es el ciutadà que per a ell no hi han fronteres. Com a conseqüencia del moviment hippie, sorgeixen els moviments populars de ciutadans del món. El canvi de consciencia és una consició necessària del govern cosmopolita.



ELS LÍMITS DEMOCRÀTICS.

La globalització és un procés econòmic, tecnològic, social i cultural a gran escala, que consistix en la creixent comunicació i interdependència entre els distints països del món unificant els seus mercats, societats i cultures, a través d'una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els donen un caràcter global. Amb la seua arribada el poder de l’Estat centralista disminueix .
L'Estat nació es crea amb la finalitat d’acabar amb l'antic orde feudal i es dóna pas a organitzacions territorials i poblacionals definides entorn d'un govern que reconeix els seus límits espacials, i per tant, de poder.



DEMOCRÀCIA MEDIÀTICA I PODER POLÍTIC.

La política es transforma en tres trets:
 La gent no acaba votant per lo que ofeix cada polític. La población acaba veguent als representants de cada        partit i acaben elegint al que mes veuen que puga ajudarmos. Fixanse mes en la imatge.
Arribem a un tipus de política-espectacle, on la gent es fixa mes el com es diu una cosa, a el què es diu.
        El polític serio al que coneixiem s’acaba convertint un comunicador seductor.

DEMOCRÀCIA MEDIÀTICA I OPINIÓ PÚBLICA.

Quan algu vol contar o expresar alguna cosa, fa que ixa cosa arribe a un mitja de comunicación, que será l’encarregat de ditribuir-la per tot arreu. Pero per a saber si están fent be o mal necesiten l’opinio de la gent. Les persones diuen el que pensen sobre ixa cosa, i si no saben del tema o directament no saben que dir, per culpa de la pressió solen dir el que es vol sentir per la part que demana l’opinió. Es com per exemple, un netejador per a casa. L’empresa paga als canals de televisió perque publiquen el seu producte i trauen a gent parlant i apoyant en teoría eixe producte.



MÉS ENLLÀ DEL MITJÀ. EL CONTROL DELS MITJANS.

Hui en dia la prensa ja es secundaria i la televisio es el major canal d’informació. Però tot aço pot provocar alguns riscos:
a)Una radiotelevisio publica, que pot servir per a inclinar la informacio a favor seu. M’atreviria a comparar açò amb una fal.lacia inductiva, concretament la de la “Falsa prova”.
b) Una radiotelevisio privada consisteix en intentar vendre alguna cosa enportant-se ella un benefici al respecte.
c) Darrere dels periòdics, de les cadenes de televisió, de la radió, etc … es un grup unic que defen els mateixos interesos. (Mega-grups mediatics). Pero lo millor d’aquestes empreses es que paguen a alguns d’ixos canals de televsió, de periodics i de radio per a tindrelos a “favor” d’ells i aixi no els contradirán posant-los pegues. Nomes cinc  ‘mega-grups’ produeixen i distribueixen el 80% de tota la informacio que hi ha al mon.

sábado, 2 de junio de 2012


DEMOCRACIA MEDIÁTICA:

Cada partit de Govern tracta de guanyar-se el seu respecte davant de la poblacio de distintes maneres. Pero ha quedat demostrat que la mes efectiva es la televisió. Tot el mon veu la televisió i n’hi han Canals televisius que están “comprats” per un partit polític, per tant, apoyen les seues gestions. Lo bo de tot aço, es que cada canal diu una cosa perque uns apoyen a dretes y altres a esquerres.


El ésser humà es una raça amb molt poca “personalitat”. Ens creguem o ens fiem d’allò que mes veguem. Per tant, la televisió podriem agafar-la com a una trampa.


Ara anem a explicar-vos que es allò del mass media. El mass media no nomes ens manipula, sino que ens anul.la com a persona. Es basa en les imatges, el recurs de la ment débil i reblanida. Hi ha tres arguments:
a)      La televisió és una caixa tonta: Tracta de entretindre a l’espectador, de donar espectacle.
              b)      La televisió es perversa: El seu efecte es manipulador contra l’espectador. (com un xiquet que veu Superman i es tira per la finestra )
a)      La televisio es perillosa: Es com si l’especie humana havera tornat a pegar un pas arrere, la televisio posa en perill el mon lector.
Pero la televisió es un recurs que l’esser huma ha fet necessari. L’exit innegable de la televisio, per el temps que les persones dediquen al seu consum es suficient per a justificar la seua validesa. Pero que te de democratica la televisio?
                 -          Mana la majoria: Cada u pot vore allò que vol.
                                         -          Hi ha molt per a vore, si no t’agra una cosa, pots elegir un altra sense cap compromis.    
-          Respecte als canals menys famosos.
                                             -          En alguns tipus de programes el espectador fins i tot pot participar enviant SMS o participant en directe.
Cada vegada es més activa la participació :

-Si estas en el públic , poder saludar ala teua familia per exemple .
-Si eres uns dels protagonistes , contar la teua vida i cobrar per ella.
- Si eres guionista , Aportar videos gracios als mitjans de comunicació.
Les cadenes de televisio intentes posar programes o pelicules intentant que siguen aptes per a totes les edats. Aixi que hi ha gent que pot pensar que la televisio es un ‘’enganyabobos’’ o que es un mitjà per a distraures i abandonar un poc la rutina del dia a dia.







REACCIONS DAVANT DE LA CRISI:

Les reaccions que pot originar una crisi son múltiples. A tots ens afecta d’alguna forma. Per exemple: Mon pare es dedica al sector del transport, que en realitat no te res a vore en la crisi. Pero si els retallen diners als funcionaris, els funcionaris tenen que apretar-se mes el cinturo per a arribar a final de mes i per tant no poden comprar-se un cotxe si ho desitjen, i si no compren, els treballadors del sector del transport tame pateixen la crisi. En definitiva, es com una gran cadena. A nosaltres, els estudiants ens afecta en el àmbit de retallades en l’educació.




RAONS PER A UNA CRISI:

Es precís mantindre el creixiement economic i la faena. Si no es així,el sistema es dol, perque guanya menos del que te que donar.
L’estat social funcione correctament quan la poblacio que paga els seus impostos es major a lq que només rep beneficis del govern (jubilats). Quan una persona mes viu, mes diners te que soltar el govern en pensions y en sanitats, y per tant, continúa perdent diners. Si el govern no aconsegueix retardar l’Edat de jubilació els seus detractors guanyen arguments.
Quant mes diners deu el estat, mes intenta arrebatarli al empresari, que es mostra descontent i el provoca a poder manisfestarse de dos formes distintes:
-          Si el empresari pert diners, es veu obligat a prescindir de empleats substituintlos per máquines (noves tecnologies) ja que aquestes treballen sense pegues ni amb la posibilitat de estar de baixa, exigir augments, etc …
-          La economía sumergida es un fraude perque están treballant sense contrat i al mateix temps cobrant la prestacio. Cobrant en diners ‘’negres’’ els que treballen a l’empresa. Lo que dona peu a l’empresari a pagarlos un salari mínim.
Si s’abaixaren els sous els politics i les pensions vitalicies n’hiaurien mes diners per a fomentar la sanitat, la educacio i els llocs de treball.
Qualsevol persona que obri el seu propi negoci, sols que per a poder sobreviure, es veu incapaç de tirar avant per els pagos als que ha de fer front ( seguros, moduls, alquiler, llum,etc… )







ESTAT DE BENESTAR:

En un món globalitzat, el creixement depén cada vegada més de la capacitat per a competir, la resposta deu de ser la modernització de la nostra estructura productiva. Apostem perquè, per un model de creixement que genere benestar econòmic i social. Tot això suposa crear un nou concepte de ciutadania, que incloga no sols drets i deures, sinó responsabilitat, cooperació i participació.